jueves, 21 de mayo de 2015

Les figures retòriques a les cançons

Les figures retòriques a les cançons

En aquesta activitat presentem un anàlisis de diverses cançons de la cultura popular actual en busca de figures retòriques empleades en la seva creació. Aprofundirem en el paper que tenen aquestes figures en la creació de cançons belles a l'oïda i complexes, partint d'uns coneixements, unes bases literàries, que permeten una riquesa lingüística en les obres musicals.


Aquí hem escrit un seguit de figures retòriques que podem trobar en les següents cançons actuals, com podrem veure, l'ús de figures retòriques en la cultura popular no ha deixat de créixer:

Camins - Sopa de Cabra
(Aliteració)
Camins, que ara s'esvaeixen 
Camins que hem de fer sols 
Camins vora les estrelles 
Camins que ara no hi son

Batega -Txarango
(Personificació)
"Les estrelles tenen por de capbussar-se 
en la foscor" 

Que tinguem sort - Lluís Llach
(Metàfora)
"El camí que poc a poc escrius"

Caic - Gerard Quintana
(Epinadiplosis)
"Mai, tornaré a viure, mai."

Com un nen petit - Els vuit
(Antítesis)
"I si em perdo tu em trobes"

La realitat - Teràpia de shock
(Polisíndeton)
"Però tot i així, hi ha moltes coses 
que no es somien, que es viuen, 
que es senten, que són la realitat." 

Mollerussa- La trinca
(Epítet)
"Los prados son verdes, el cielo es azul",